SEM, qui sem? què volem?

SEM 5 de novembreAra fa exactament deu anys, 8000 catalans caminaven pels carrers de Perpinyà cridant :

NO a la Septimània.

El rebuig era ben clar i ben català !
Darrere Septimània hi havia unes pseudo referències històriques a una antiga regió visigòtica, però sobretot la voluntat d’imposar un nom que difuminés, que diluís Catalunya Nord en un conjunt incert.
L’empresa va topar amb la determinació dels catalans del nord.

En aquella ocasió, parlàvem del nom. Ara volem parlar del nom, i de la cosa, és dir : del contingut.

En aquella ocasió actuàvem en negatiu, en rebuig. Ara volem actuar

en positiu, en propositiu, en proactiu : amb fermesa i amb il·lusió

En aquella ocasió partíem d’un sentiment generalitzat de defensa. Ara partim d’una aparent indiferència ambiental, però amb uns indicis clars de la voluntat dels nord-catalans: Quan els diaris fan enquestes sobre el nom de la nova regió, la meitat dels enquestats són de Catalunya Nord i la paraula “català” (o país català) hi és àmpliament majoritària. Malgrat el joc brut que consisteix a fer una llista llarguíssima de noms prefabricats per diluir el de Catalunya.

En aquella ocasió, doncs, vam saber unir-nos per rebutjar la imposició. Ara sabrem unir-nos per reivindicar la nostra existència, per reivindicar el nom i per reivindicar el contingut.

COM ?

En les grans ocasions, en els moments determinants, els partits polítics, les entitats, els sectors socials i culturals d’un país són capaços de deixar de costat tota referència ideològica (partidària) per trobar consensos que permetin fer junts un pas endavant.
Avui, Catalunya Nord es troba en un d’aquests moments. Amb la reforma regional actual, Catalunya Nord es troba a la cruïlla :

Acabarem sense ni nom, ni contingut ? o existirem de nom i de fet ?

Aquesta és avui la responsabilitat de tots i cadascun dels partits i entitats i sectors del país sigui quina sigui el seu ideari o els seus interessos electorals.

Per això s’ha constituït SEM. Què és SEM?

  1. Primer de tot, és una coordinació PROVISIONAL. Provisional i oberta al diàleg perquè la seva aspiració és reunir en un consens totes les forces polítiques i socials que ho vulguin
  2. per promoure i impulsar un moviment social ampli i transversal
  3. que reivindiqui un estatut propi per a Catalunya Nord
  4. gestionat per una institució o col·lectivitat territorial pròpia
  5. que signifiqui en els fets el reconeixement de la seva personalitat pròpia
  6.  i que assumeixi les competències necessàries al seu desenvolupament social cultural i econòmic.

Això és un quadre general. Després ens podem posar a discutir molts aspectes com : Quin tipus de col·lectivitat ? Quines competències ? Quin estatut jurídic ? Quin pressupost? Etc…

Ho hem estudiat, però volem dir que tenir-ho tot tancat voldria dir tancar-se a tota nova incorporació, tancar-se a tot canvi i a tota aportació. Hem dit lo principal i tot lo altre està obert.

Per exemple està obert el veure si aquesta entitat s’ha de constituir a l’interior de la nova regió o no. Si ha de ser part d’una entitat o entitat difereciada? Si hauria d’assumir també les competències d’una Assemblea Departemental que sembla destinada a desaparèixer… Si hauria d’assumir competències eixamplades d’una institució territorial com la de Còrsega. Etc…

ÉS UN SOMNI ?

Una cosa volem deixar ben clara per a tothom : No estem somiant truites. Ni tan sols estem innovant!

Estem demanant uns mínims que ja existeixen en altres espais de l’estat francès.

Per exemple, a Còrsega, en territoris d’ultramar com Martínica, Nova Caledònia, etc… A Lió, el Gran Lió, també ja gaudeix d’un estatut particular amb més competències que una aglomeració o una metròpolis. D’altres, a través dels seus elegits, com Savoia o la Mosel·la ho han demanat. Sense èxit, de moment.

Però el que volem dir és que les estructures s’han de saber adaptar a les situacions i que sabent que és possible, nosaltres no tenim cap raó, cap, de desaparèixer, perquè ens trobarem diluits en una gran regió. Qui calla atorga. Qui calla desapareix.

Perquè DILUIR-SE és DESAPARÈIXER

Integrar una nova macro regió sense cap mena de garanties respecte al desenvolupament i el reconeixement de les nostres especificitats, significaria un retrocés i una pèrdua encara més forta que la que hem viscut fins ara.

La reforma regional ha estat una operació no consensuada, que no té en compte les realitats del terreny. L’absència de participació ciutadana en aquest procés era ja un mal senyal. Els membres de SEM, pensem que les institucions de proximitat són una eina de democratització i una manera d’acostar els centres de decisió i de gestió als ciutadans.

Les especificitats de Catalunya Nord, tan històriques, com econòmiques, culturals i lingüístiques, la proximitat amb Catalunya, el seu retard i les seves potencialitats, mereixen i justifiquen abastament un estatut particular al si de la República Francesa. I aquesta figura existeix i s’aplica quan hi ha prou pressió i prou determinació.

I aquesta institució haurà de poder establir relacions particulars amb els territoris del seu entorn regional occità i amb els territoris catalans amb qui comparteix llengua, cultura i història.

I la nostra llengua necessita aire, necessita mitjans, necessita una voluntat política de proximitat si no volem que entri en fase terminal. Només una institució pròpia i una AGÈNCIA de la llengua catalana com la tenen ja bretons i bascos i aviat occitans, ens pot permetre de mirar endavant i pensar el català com una llengua de futur.

I per acabar, EL NOM

El nom no fa la cosa, com l’hàbit no fa el monjo però després de parlar de continguts hem de parlar del nom:
Per nosaltres aquest pais té un nom. El podem declinar de moltes maneres però la paraula “català” “catalana” o “Catalunya” són insubstituïbles. I sobretot, no poden ser substituides per aberracions com “sud de France“.
La nostra preferida és Catalunya Nord, nom acceptat i assumit ja per pràcticament tothom.
I si es tracta d’una Regió en la que hem de tenir una existència pròpia al costat d’altres territoris, només podem imaginar un nom que inclogui les dues entitats culturals : Occitània i Catalunya, Llenguadoc i Catalunya, com a màxim Occitània-País Català, però els dos noms hi han de ser com a prefiguració d’una regió plural en la que cada entitat cultural tingui exstència propia.

CONCLUSIÓ

És català qui vol.
Però no ens enganyem : Qui vol, perquè vol i perquè exerceix com a tal !

I tenim molt clar qui no ho és. Qui s’omple la boca del mot I que en els fets no defensa ni el nom, ni la llengua, ni el país.

Aquest país nostre té la immensa sort de tenir una llengua i una cultura pròpies que han resistit a un maltractament sistemàtic des de fa 350 anys. No plorem. No gemeguem. N’estem orgullosos i en fem un projecte de futur.
Tenim la sort del Rosselló, del Vallespir, del Conflent, de la Cerdanya, del Capcir, de la mar, del Canigó i d’una gent arrelada que s’estima el seu país i que té consciència de país.
Amb aquesta proposta volem invitar els catalans nascuts aquí i els nascuts a fora però incorporats aquí, a compartir un projecte de furtur : No és una quimera. No és un somni en l’aire. És un projecte al nostre abast. Ho podem fer. Si ho fem junts.
Ho podem fer si diem ben clar que no votarem ningú que no ens digui clarament que reivindica amb la boca i amb els fets, un estatut, un pressupost i una institució per a Catalunya Nord.
Més clar:

Farem campanya amb aquest tema central :

Només votarem candidats o coalicions que diguin clarament que Catalunya Nord existeix,
que necessita un estatut propi,
que necessita una institució pròpia
i que vol treballar clarament per aquest projecte de futur.

És per això que invitem els membres de les llistes que es presenten a les regionals a parlar-ne ara mateix i a continuar parlant-ne després per tal de trobar el consens que ens pot fer forts. Que, més enllà d’interessos partidistes, ens farà eficaços . Que ens farà existir com a catalans.

Advertisements

2 thoughts on “SEM, qui sem? què volem?

  1. Ahir a la reunio del 5/11 a Perpinya del vostre colectiu SEM amb els politics convidats dels partits françes per les eleccions regionals llavors vull dir i posar el meu comentari aqui que diu ; Que es pot esperar encara de politics que obedeixen al amo i ogre jacobin françes ?. Fins quan perdrem el nostre temps amb aquests politics que serveixen els interes del estat françes solament !!!. Obreu els ulls que vosté son cec segur encara avui per esperar qué ?. Engrumes !. :p joan pere – Catalunya Nord i les Alberes.

    Like

  2. molta sort gent de Catalunya Nord, jo sóc catalá, i aqui a Catalunya per sort, encara tenim la generalitat, i un estatut, pero encara amb aquests instruments l’estat español ha seguit intentant eliminar la nació catalana, com ho han aconseguit prácticament a França, i per sort a Catalunya no han pogut eliminar aquest fet.

    Tingueu molta sort, repeteixo, perque a França, encara que hi hagi un estatut i institucions dins de Catalunya Nord, seguirán intentant eliminar la nació catalana.

    Like

Leave a Reply

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

You are commenting using your WordPress.com account. Log Out / Change )

Twitter picture

You are commenting using your Twitter account. Log Out / Change )

Facebook photo

You are commenting using your Facebook account. Log Out / Change )

Google+ photo

You are commenting using your Google+ account. Log Out / Change )

Connecting to %s